Vés al contingut

Cooperativa Arbequina

L’origen de la Cooperativa Arbequina es remunta a més d’un segle. Els inicis de la segona dècada del segle XX es van caracteritzar per les conseqüències de la Setmana Tràgica i, aquí a Arbeca, per les de la Crema del Tren del juliol de 1909, que van comportar una polarització política i social molt gran. L’any 1913 es van fundar les dues entitats socioculturals i polítiques: el Centre Independent i la Unió Republicana, les quals, de manera indirecta, van propiciar sis anys més tard que el 1919 es constituïssin al nostre poble dos sindicats agrícoles: l’Arbeca Nova i l’Oliva Arbequina.

A les darreries del segle XIX i inicis del XX es va produir un canvi radical en la tecnologia de la fabricació de l’oli, primer amb l’arribada del vapor i després de l’electricitat. Les antigues premses de fusta i els molins moguts per tracció animal van donar pas a les premses hidràuliques i els molins moguts per motors. Al nostre poble als inicis del segle XX hi havia 10 molins d’oli particulars i per a molts es feia feixuc fer aquest canvi tecnològic; això va facilitar que la majoria d’ells també es fessin socis d’un dels dos sindicats.

A Arbeca els principals conreus eren l’olivera, la vinya i els cereals, a més de petites produccions d’horta, llegums, etc. per a consum propi. L’ametller no es va començar a plantar fins aquella dècada i la següent. Ara bé, l’elaboració de l’oli era la principal preocupació dels pagesos de la vila.

En aquest context, el 12 de gener de 1919 es va crear el Sindicat Arbeca Nova, que va presidir el senyor Joaquim Vila Camins. Aquest Sindicat va comprar a la família Argilés el molí del Patou, que era l’antic molí vell dels Ducs, ja que aquesta família ja disposava del molí de cal Gras, al costat de casa seva (actualment cedit a l’Ajuntament d’Arbeca i convertit en Museu). El Sindicat ARBECA NOVA disposava d’un molí amb dues premses hidràuliques i dos rodets cilíndrics, tenia un cafè i una sala cultural. A finals dels anys 20 va adquirir un tractor i una segadora lligadora.

la Ley de cooperativas agrarias de l’any 1942 va obligar a la fusió de les cooperatives als pobles petits, fet que es va produir l’any 1943.

El dia 16 de març de 1919, es va celebrar l’Assemblea fundacional del Sindicat Agrícola L’Oliva Arbequina amb 107 socis.

La nostra cooperativa centenària i agrobotiga està situada en un edifici modernista obra del gran mestre i arquitecte modernista Cesar Martinell , construïda l’any 1919 just a l’entrada d’Arbeca per la carretera de Les Borges Blanques. L’Agrobotiga de la Cooperativa Arbequina, situada a la façana principal de l’edifici. És un gran aparador de tots els nostres productes i de productors de la zona i de proximitat.

T’oferim la possibilitat de fer els nostres tastos d’oli perquè triïs el que més t’agrada i productes de proximitat de gran qualitat, tant de productors artesans d’Arbeca com de les Garrigues. Productes com melmelades, mels, conserves, fruits secs, dolços, vins, caves i licors d’altres cooperatives i empreses del nostre poble.

Cèsar Martinell fou un arquitecte modernista

deixeble d’Antoni Gaudí i creador de la gran majoria de construccions agràries.

Va construir durant la seva vida uns 40 cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen per la seva magnificència com les «Catedrals del Vi».

Va utilitzar sistemes de construcció propis de país: maó arrebossat, maó sense arrebossar per als sòcols, formigó en els fonaments, obra vista per als marcs de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de ceràmica per a la decoració.

PRODUCTES

GALERIA